CONTEXT
El projecte expositiu i instal·latiu ‘DIMONIS’ creat per Cabosanroque (Laia Torrents Carulla i Roger Aixut Sampietro) és una proposta de la Fundació Jacint Verdaguer per al programa d’exposicions itinerants. És un projecte expositiu d’art sonor que se serveix de les llibretes escrites per Jacint Verdaguer entre el 1890 i el 1893 mentre assistia a sessions d’exorcismes en un pis de Barcelona, per reflexionar sobre el fenomen de la possessió i les seves implicacions socials, estètiques, antropològiques, biològiques i fins i tot teatrals. Els pensaments de Verdaguer sorprenen per la seva profunda actualitat que, amb la situació provocada per la pandèmia, ressonen encara amb més contundència.
S’adreça a tot tipus de públic inclòs aquell qui no coneix o no li interessa l’obra del poeta.
Jacint Verdaguer (1845-1902) el poeta romàntic per antonomàsia de la literatura catalana, autor d’obres cabdals com Canigó i L’Atlàntida, decideix, en el punt més àlgid de la seva trajectòria, arriscar una vida d’èxit i privilegis, per dedicar-se als més desvalguts de la societat.És una exposición d'ara contemperani.
DISTRIBUCIÓ
L’instal·lació està distribuida per 10 espais on cada un trobem una obra diferent.
ESPAI QUE MÉS M'HA AGRADAT
A mi l’espai que mes m’ha agradat ha sigut el del vidre on es veia una noia reflectada perquè al principi no et crida l’atenció però després al fixar-te bé és pot veure que hi ha un punt vermell, aquest consistia en posar l'orella i al fer-ho es veia una noia reflectada al vidre. Al principi t’espantes i et quedes bocabadat però la persona que està allà amb tu a la sala pot veure la imatge que hi ha. Ademés en un moment de l’epectacle aquest imatge es veu reflectada en totes les cortines blanques i es veu una imatge molt maca.
Aquesta noia quan va començar a ballar no entenia res pero a la vegada m’agradava veureu ja que es nota que quan ballava posava passió i intentava transmetre sentiments a cada un de nosaltres.
OPINIÓ PERSONAL
A mi l’exposició m’ha agradat però a la vegana no gaire, és a dir, m’ha agradat l’espai jom estava fet i en tots el moments et senties amb una certa de tensió per l'efecte sonor que hi havia a la sala, això em feia estar atenta tota l’estona i intrigada. Però, a la vegada, no m’ha agradat gaire perquè quan estava allà no vaig entendre res.
AQUEST VIDEO ÉS UN RESUM DE LA MEVA VISITA A L'EXPOSICÓ DE DIMONIS:
