L'exposició ret homenatge a l’obra més cèlebre de Dante Alighieri, "La Divina Comèdia", un poema èpic que narra els turments dels condemnats en l'Infern, la purificació de les ànimes en el Purgatori i les alegries dels Justos en el Paradís.
La sèrie "L’infern de Dante" se centra en les diferents escenes de l'infern i materialitza pictòricament l'imaginari més impactant de Dante. Alamà ofereix un dels seus projectes més ambiciosos, un recorregut per l'abisme, entre llums i ombres, per plasmar, en llenços de grans dimensions, el paisatge infernal i els terribles suplicis de les ànimes pecadores. L’exposició també inclou algunes de les obres de l’escultor polonès Grzegorz Gwiazda, una sèrie de peces que representen la figura del geni florentí en diferents formats i postures.
Jordi Díaz Alamà ens convida a creuar el llindar d'aquesta sèrie única on conflueixen la tradició i l'art del present, la literatura universal i les arts visuals contemporànies.
L’obra és que m'ha agradat a sigut la de “el pozo de las almas” ja que m’agradava molt el contrast que feia entre el blanc i el negre. Ademés, a primera vista no semblava una obra molt interessant només com unes taques de pintura, però si t'apropaves es podian veure com hi havia diferents persones molt realistes. Em va impactar molt.
Aquesta exposició m’ha agradat molt ja que m’ha semblat molt impactant les obres. Eren totes molt realistes i estaven molt ben fetes. També m’ha agradat que la majoria de colors eren de tonalitats vermelles ja que m’ha fet que em crides l’atenció. El Jordi Díaz te un gran talent i es nota que té experiència. L'única cosa que no m’ha acabat de agradar eren les seves explicacions ja se'm va acabar fent pesat.