GRANOLLERS,
EN EL CENTRE DE LA PERIFÈRIA
Les imatges que componen aquesta exposició del pintor granollerí Bernat Barris són un pretext per donar forma a la mirada quotidiana en el si del territori. Un territori que es presenta com un escenari conegut, però també oblidat. La pinzellada de l’artista és una excusa per donar valor a l’experiència humana del dia a dia, la individual i la col·lectiva, ja sigui a través del record, de la vivència o del desig.
Observar, reflexionar, anotar, tornar a reflexionar, dibuixar, emmarcar, repensar i esborrar, pintar, preguntar, atrevir-se i mostrar: vet aquí la gimnàstica de la quotidianitat que dona vida a aquesta exposició i que ha de servir per bastir ponts entre terrenys adjacents però allunyats, que ha de fer de l’oportunitat donada un crit de justícia sense necessitat de reparació, però amb un fort component reivindicatiu.
 |  |
|---|---|
 |  |
 |  |
Què ens porta a reflexionar en veu alta i amb brotxa fina sobre casa nostra? La mateixa afirmació: Granollers és casa nostra. Ho és i sentim la necessitat de conèixer-la, de pintar-ne les parets i de reorganitzar l’espai. La ciutat ha estat, massa temps, lloc de partida i lloc d’arribada: centrem-nos aquesta vegada en l’estada. I, per fer-ho, donem-li la importància que l’atreviment mereix: que el traç de l’artista exposi les idees i que aquestes paraules en dibuixin la forma.
Aquí hi trobareu relats pintats d’allò que es veu, però no es mira; relats d’allò que importa, però es menysprea; relats de la marginalitat nascuda del progrés; relats figurats de la complexa relació entre el centre i la perifèria. Relats granollerins.
OBRA QUE MÉS M'HA AGRADAT
L’obra que més m’ha agradat la de Can Bassa, on surt la parada de bus que agafo habitualment i el Coviran, el nostre supermercat de confiança. M’ha agradat molt aquesta pintura ja que és un lloc on passo cada dia i veure-la pintada m’ha cridat molt l’atenció. A més, estava molt ben feta i realista. Fins i tot, semblava una fotografía.
